Mòdul 2: COEDUCACIÓ

Si heu escollit reflexionar sobre la COEDUCACIÖ, aquest és l'espai on compartir les reflexions que surtin de l'exercici!

Per si no ha quedat clar, o hi ha confusions, la idea d'aquest segon mòdul és:

1. Enviar la reflexió a la vostra mentora (1a setmana)
2. Compartir-la aquí sota (1a setmana)
3. Omplir el banc de recursos col·laboratiu que farem en aquest padlet! (2a setmana): https://padlet.com/formacioesberla/9dyjngpdj00

Bona nit!, he triat aquest dos objectius de la Coeducació pensant molt en el meu centre, en les característiques del meu alumnat, però sobretot en mi i en tota la motxilla de gènere que porte.

1. Valorar el món tradicionalment considerat femení

He escollit aquest objectiu per tal de donar visibilitat, entre l'alumnat, a aquest món del qual no es parla dins de les aules. Centrades en el "coneixement", en els grans personatges i fets històrics, en els grans processos, mai ens parem a pensar en la vida de les persones que els van viure i, en la majoria dels casos, patir. Crec que cal donar-li la volta al poema de Bertold Brecht i preguntar-nos a més de "qui construí Tebes, la de les set portes?", "què feien i sentien les dones de Tebes?", i sobretot què sentim nosaltres, hui en dia, en saber-ho. Entenc que cal trencar eixa dicotomia "els homes a plaça i les dones a casa", instaurada en l'imaginari col·lectiu com si fóra una foto fixa del passat.

Per a valorar el món tradicionalment femení primer cal nomenar-lo, significar-lo, treure'l del tel de les obvietats que, com a tals, mai es verbalitzen i, paral·lelament, es minusvaloren: la maternitat, la cura, la sexualitat, les violències...

El meu gènere xoca amb aquest objectiu en la part vivencial, i al mateix temps és l'instrument per a revisar-me des d'allò personal: puc arribar a copsar la força i el pes d'aquest món tradicionalment femení més enllà de la racionalització que puga fer? No sóc mare, ni he alletat, però sí que valore aquest món a partir d'assumir en la família, primer de forma conscient, forçada, política, després de forma natural, aquelles activitats i rols atorgats a les dones: les cures, la criança, la feina domèstica...i sobretot el treball de planificació i organització de la llar.

2. Superar i qüestionar els estereotips de gènere

Aquest segon objectiu està relacionat amb l'anterior, ja que si bé en el primer m'enfoque des del treball i el contingut a l'aula, en aquest segon ho voldria fer des d'una perspectiva més personal, qüestionant i revisant els estereotips que reproduisc no només amb la resta de companys del centre, sinó també amb l'alumnat.

He escollit aquest objectiu perquè em costa relacionar-me amb l'Equip Directiu, format per dones, i acceptar la seua autoritat. Ho faig de manera forçada, des del convenciment de que no hauria de ser aquesta la meua actitud, però en el fons hi ha un element important de desconfiança i de minusvalorització. Una actitud de gran mascle que es creu posseïdor de la veritat i de la raó, i que quan es veu qüestionat s'enfada, alça la veu, gesticula...

No crec que la manera d'enforcar-ho i treballar-ho siga atorgant la meua confiança de manera benevolent i magnànima, sinó fent un exercici de veritable reconeixement de les dones que treballen amb mi, posant-me el seu costat i no per damunt d'elles, intentant ajudar-les i facilitar la seua difícil tasca i no objectant cada decissió. Crec que si sóc capaç de veure i reconèixer la feina de les meues companyes i de la meua parella (ai, perquè quan deixe de ser professor passe a ser parella, pare...sempre la mateixa persona!) podré transmetre al meu alumnat un autèntic reconeixement del món tradicionalment considerat femení i una superació dels estereotips de gènere que carregue, entre ells el del gran mascle alfa del coneixement i, sobretot, el del poder i autoritat autoatorgats.

He escollit l’objectiu de qüestionar els estereotips de gènere, perquè sento que en molts moments sense ser-ne conscient actuo de la forma que s’espera de mi per ser una monitora i no un monitor.
Molts cops al moment no me n’adono, sinó que és més tard, quan sóc a casa. Altres cops me n’adono quan ja estic a mitja acció i intento rectificar, i altres ho deixo passar. Però en general sempre jo sóc la responsable i el monitor que està amb mi és el divertit, jo sóc la que controla més les activitats, temps, i l’altre el que va sobre la marxa. Ara estic pensant amb la dinàmica de grups de l’any passat, quan estava de monitora amb un altre noi. La relació amb els infants d’aquest grup era molt bona, i la dinàmica entre nosaltres, tant monitors com infants també, tot i que si que sento que en algun moment m’hagués agradat tenir més arguments per aturar segons quins comentaris o conductes.

Buah, és que tampoc se si ho estic analitzant bé, però el simple fet de ser una noia i ser una de les monis més antigues, fa que jo senti que hi ha certes coses, tasques o responsabilitats que em toquen a mi.

Hauria de saber exactament què faig perquè jo vull i el grup ho necessita i què faig perquè sento que com a dona em toca fer. Separar-ho i intentar trobar un equilibri, delegant més tasques o parlar-ho amb l’equip de monitors.

Potser m’he centrat molt en mi i el grup de monitors. Però si penso amb els infants, veig que encara hi ha més feina a fer. Cada dia, en cada moment es visibilitzen milions d’estereotips de gènere, tant als nois com a les noies, i tant als petits com als adolescents. Les noies són més motivades, les adolescents ara estan molt pendents de la seva imatge, del mòbil, i s’espera d’elles unes coses, que en canvi no s’espera tant dels nois, ja que són més passius... Tot i que depèn molt de cada grup i de cada infant.
Podria intentar visibilitzar més opcions, més formes de ser... analitzar comentaris amb ells per donar-hi la volta. Fins i tot crec que hauríem de treballar-ho a nivell de grup de monis, perquè també surten comentaris molt estereotipats que es podrien canviar.

He escollit l’objectiu d’incloure la diversitat en el grup de monitors perquè crec que tot i no ser un problema si que ens costa al grup de monitors començar propostes noves. Tot i que és veritat aquest any amb l’entrada de nous educadors hem iniciat projectes nous, també és cert que inicialment ens feia una mica de cosa i volíem tirar cap a lu fàcil i conegut.
Aquest any em trobo que sóc de les que porto més temps a l’equip de monitors i això sumat al fet que sóc una de les més implicades fa que acabi dinamitzant molt les tasques dels monitos, no a davant dels infants, sinó a nivell organitzatiu del centre en general. Mai he pensat que fos líder de res, simplement que estava més pendent del que tocava per l’experiència d’haver-ho fet molts cops. Però avui se m’ha acudit, que potser és una flipada, però he pensat que inconscientment sento que no em toca a mi ser líder d’un grup, i més si hi ha nois a l’equip.
Hi he de donar més voltes.

Hola! Ja he pogut trobar temps per poder compartir el meu exercici d'aquesta setmana pasada. A continuació desenvolupo la reflexió en relació a l’activitat proposada per al mòdul 2. He volgut escollir el bloc temàtic de la Coeducació, ja que tenia un concepte equivocat de la realitat que engloba, el recorregut històric i la practicitat dels seus objectius, m’ha sorprès positivament, ja que pensava que el concepte era molt més superficial i basat en l’educació mixta, i m’agradaria aprofundir-hi més.
Per tal de contextualitzar la meva reflexió, voldria explicar l’espai educatiu en el que em referencio. Actualment un grup de educadores estem desenvolupant i coordinant les diferents extraescolars i activitats diverses d’una petita empresa de lleure. Es així com aquest serà el meu grup de educadores de treball i el meu grup d’infants són de 3 a 5 anys de l’extraescolar de Expressió Corporal.
Per començar, reflexionaré sobre el grup d’infants amb els que treballo a través de l’objectiu de la Coeducació següent: “Superar i qüestionar els estereotips de gènere.” He escollit aquest objectiu donat que es un dels que treballem dins de l’extraescolar a través de la teatralització i l’expressió de les emocions i crec que puc reflexionar des de la pràctica i per millorar la pràctica. Som un equip de dues educadores i una coordinadora, amb sexe de dona i gènere femení, el que pot arribar a xoca o interferir en la tasca educativa, es el propi dibuix social de la nostre feminitat davant l’abordatge de personatges o dinàmiques dins del grup, es a dir, la “manca” d’un mirall masculí per als infants que així ho senten, es quelcom que em preocupa a la vegada que crec que com professionals seguint aquesta pedagogia, desdibuixem en tot moment i ho treballem a través del teatre. Cap de nosaltres treballem polaritzant les emocions o els personatges en masculins o femenins, tots poden ser micos, pingüins, ànecs, princeses, prínceps, bombers i metges, o un arbre si així ho senten i ho volen. Si un infant cau i es fa mal, no reaccionem segons els seu sexe preestablert, si es fa mal pot plorar , ha de plorar, i deixem que tingui el seu espai per tranquil·litzar-se i sentir-se estimat, amb una abrasada i agua miraculosa. El que vull dir amb tot això es que les nostres ulleres al treballar amb ells no es pinten de blau o rosa, sinó que són d’arc iris per aborda i treballar totes les realitats existents i totes aquelles que ens puguem imaginar entre totes dins de las dinàmiques teatrals.
Per altre banda, en el grup d’educadores amb les que treballo, em costa decidir un objectiu en el que centrar-me. Com ja he explicat abans som un grup de tot educadores, on ocasionalment participen educadors els quals no prenen paper de coordinadors ni directors, sinó com totes les altres. Potser, escolliria, el “Valorar el món tradicionalment considerat femení”, ja que dins de les nostres dinàmiques de treball, donem fort valor a aquells valors i formes de fer que acompanyen a la feminitat, la cura de les emocions la afectivitat, dins de totes les extraescolars que realitzem i en els nostres espais de treball. Per posar un exemple de fer a través d’aquest valors, diré que quan realitzem reunions de coordinació i planificació, gaudim d’un primer espai afectiu i emocional, com un petit esbarjo col·lectiu en el que ens expliquem com anat el dia o com ens sentim o com estem, per desprès poder dedicar-nos 100% a la nostre tasca professional, en un clima sincer, còmode i afectiu, i aquesta manera de treballar entre nosaltres la transmetem als infants, i la veiem reflectida en petits actes o sorpreses que ens donen amb els seus actes i paraules.

Hola,

perdoneu per anar tard, sé que no he aportat el meu punt de vista en el treball en grup i em sap molt greu.

M’he centrat en el bloc temàtic de la coeducació. He escollit els objectius de valorar el món tradicionalment femení (més dirigit al grup de joves) i d’incloure i atendre la diversitat (més dirigit a l’equip d’educadores). Tot i això, ambdós objectius es poden i s’han de treballar en els dos grups.

Valorar el món tradicionalment femení pot donar molt de si en el grup en el que estic, amb joves amb identitats de gènere bastant polaritzades però expressions molt diverses, que trobo fantàstic que puguin viure i explorar de manera lliure en l’espai que creem. M’he adonat, però, que des del monitoratge hi ha un enfrontament constant en el pes que donem a les característiques típicament masculines, tant en els joves com a l’hora d’establir objectius (més pes als objectius esportius, evidents en un Centre Excursionista, que a l’educació en valors). Des de la meva posició puc fer visible a l’equip aquesta diferència i, alhora, donar als joves l’oportunitat de viure les seves característiques tradicionalment femenines com un avantatge.

En l’equip tothom té bastant experiència i una manera de treballar definida que, a vegades, dificulta que ens escoltem unes a altres. A mi em costa bastant incloure maneres de treballar diferents. Penso que puc ser molt més oberta i tractar el tema amb l’equip per trobar una manera de treballar molt més enriquidora.

Bona tarda
Enfoco el meu treball desde la mirada de mare cap a la meva filla
He triat com a bloc temàtic el de la coeducació. I com a objectius a tractar desenvoluparé:
- Superar i qüestionar els estereotips de gènere.
- Valorar el mon tradicional considerat femení.
Com la reflexió ha de tenir unes 250 paraules, per no alargar-me, explicaré un exemple de cada objectiu en el fet de com acompanyo a la meva filla en la coeducació.

a) Superar i qüestionar els estereotips de gènere.
Personalment crec que la familia i es seu entorn son els primers agents socialitzadors que tindran més importancia en la construcció de la identitat dels nens i les nenes.
La familia es font de transmissió d´estereotips de gènere, depenen de si és nen o nena ens comportem i ens relacionem amb ells i elles d´una manera diferent.

Penso que he de transmetre a la meva filla una educació no sexista intentant no reproduïnt rols sexistes, animant-la a la elecció d´estudis i materies no sexistes, treballar des de l´educació afectiva-sexual per eliminar models sexistes, entre d´altres temes. De fet el meu pare em va educar d´aquesta manera, encara que la meva mare no tant, però amb la força i energía del meu pare, l´educació que vaig rebre jo i les meves germanes dels meus pares estaven orientades a l´educació no sexista.

Com a mare intento no transmetre-li normes, valor i costums que reprodueixen aquests rols i estereotips: Per exemple dir-li o que m´escolti dir-li a altres famílies; que les nenes son més cuidadoses, , sensibles, tranquiles, dèvils, més netes, endreçades, obedients, disciplinades, que no poden practicar alguns esports o activitats… i que els nens son més impulsius,bèsties, esvalotadors, desendreçats, competitius, actius, no li agraden els jocs tranquils…..




a) Valorar el mon tradicional considerat femení.
Aquest objetiu el fomento mitjançant la lectura. Hi ha molts contes tradicionals en els que el sexime apareix molt, es transmet normes, valors i ideologies sexistes.
Llibres com Blancaneus, Ventafocs, La Bella durmiente….. es troben estereotips de gènere. En la narració d´aquest contes trobo que les tasques femenines relacionades amb la llar o la maternitat adquiereixen gran importancia. Els contes tradicionals reflexen el que sempre ha estat tradicionalment associades a les dones en el domèstic i la cura de les persones.
D´aquesta manera en la nostra casa tenim una biblioteca no sexista on apareixen títols com: las princesas también se tiran pedos, ¿hay algo más aburrido que ser una princesa rosa?, contes de l´editorial contes desdibuixats, o Érase dos veces, entre d´altres.