Mòdul 2: PEDAGOGIA QUEER

Si heu escollit reflexionar sobre la PEDAGOGIA QUEER, aquest és l'espai on compartir les reflexions que surtin de l'exercici!

Per si no ha quedat clar, o hi ha confusions, la idea d'aquest segon mòdul és:

1. Enviar la reflexió a la vostra mentora (1a setmana)
2. Compartir-la aquí sota (1a setmana)
3. Omplir el banc de recursos col·laboratiu que farem en aquest padlet! (2a setmana): https://padlet.com/formacioesberla/osr11yudvgcn

Hola a tots i totes!!!

Gemma

Hola Gemma!

Sembla ser que només nosaltres dues vam escollir aquest bloc heheh

Doncs aquests són els 2 objectius que em semblen clau.

• Superar i qüestionar els estereotips de gènere

Aquest objectiu és clau a l’hora de treballar amb els infants i joves de l’esplai, sobretot des de ben petites. Malgrat que en aquesta edat les seves concepcions ja estan condicionades pel patriarcat, és cert que si es fa un bon treball aquestes idees poden anar canviant mica en mica, perquè no les tenen tan integrades com les tenim les persones adultes.

Penso que la base del sexisme i el masclisme és precisament la diferenciació que es fa i la connotació que hi ha entre el gènere masculí i el femení, de manera que si es qüestiona aquesta distinció i no es relaciona una certa manera de ser i de fer amb un o un altre, els infants creixeran lliures de ser com volen ser, sense sentir-se coaccionats per la societat.

En aquest sentit, penso que jo sí que segueixo molts dels estereotips del gènere femení, però també és cert que d’altres no. Per exemple, tinc el cabell llarg, no m’agrada l’esport, m’agrada estar i cuidar els infants, sóc organitzada... però no sóc presumida, no vesteixo amb roba ajustada, parlo fort, acostumo a agafar un rol més aviat de lideratge...

Moltes vegades penso que és molt difícil tractar un tema i educar els infants i joves que no els toca de prop. Per exemple,  és difícil tractar la transexualitat si cap de les monitores ho és i si és un tema que els queda molt lluny del seu entorn habitual. El mateix passa amb el gènere. Totes les monitores de l’esplai som cisgènere i tenim un gènere definit, de manera que pot ser més complicat treballar-ho.

Per fer-ho, però, a banda de jocs o dinàmiques sobre el tema, cal que l’equip de monitores reflexionem sobre el nostre rol com a educadores al nostre grup d’infants i a l’esplai. I en aquest sentit, l’equip de monitores sí que tenim a l’abast reflexionar sobre quins rols tradicionalment masculins i femenins volem adquirir. Per exemple, el rol de lideratge el considerem molt positiu dins l’equip, però també el rol de cura. Està clar que una persona se sentirà més o menys còmoda amb alguns d’aquests rols, però tots els hem de valorar igual i potser en algun moment considero que sí que fa falta una empenta extra. Per exemple, si al grup dels més petits mai hi ha cap monitor, potser cal fer la reflexió i apoderar els nois. Potser al principi serà forçat, però és cert que cal fer-hi alguna cosa i intentar que els infants i joves de l’esplai vegin als monitors i a les monitores en diferents rols, sigui quin sigui el seu gènere.

Personalment, intento mostrar-me tal i com sóc i apoderar les meves companyes perquè adquireixin rols tradicionalment més masculins i a l’inversa, sempre i quan tothom se senti còmode.

• Degenerar la figura de l'educadora

Aquest objectiu és clau a l’hora de reflexionar sobre la perspectiva de gènere i feminista que l’equip de monitores volem que tingui davant de l’educació dels infants i joves de l’esplai.

Igual que en el punt anterior, penso que l’equip de monitores del meu esplai compleix molts dels aspectes dictats pel patriarcat, així com també ho fan els infants i joves. Sí que és cert, però, que en alguns aspectes o en algunes persones en concret, no és així.

En el meu cas, penso que, tot i que el meu sexe (femella) concordi majoritàriament amb el gènere dona i una expressió sexual femenina, hi ha vegades que no és així. És difícil imaginar-me algú que compleixi absolutament totes aquelles característiques que construeixen socialment les dones i la seva feminitat.

D’altra banda, el fet de ser bisexual m’ha comportat una mena de responsabilitat i pressió per haver-ho de parlar a l’esplai per tal de visualitzar la diversitat sexual. En cap cas ho he trobat negatiu, però és cert que la resta de monitores no han hagut de parlar de la seva heterosexualitat tan conscientment com ho he fet jo.

M’he trobat en aquesta situació perquè no hi ha cap monitor o monitora que no sigui heterosexual i, d’alguna manera, a l’equip veiem oportú aprofitar la meva orientació per parlar-ne obertament amb el meu grup, els Joves. Va ser durant uns campaments d’estiu, en el moment en què estàvem fent una ronda de “cotis”, que les monitores em van animar a parlar-ne, i així ho vaig fer. Va ser un moment bonic, perquè jo vaig explicar la meva relació no monògama i vaig poder explicar que una d’aquestes persones era una noia, com qui no vol la cosa, i qui va voler em va poder fer preguntes, igual que féiem amb la resta. Al grup de joves també hi ha una persona no heterosexual i penso que el fet de parlar-ne jo i després ella, va facilitar encara més que la resta del grup tracti cada vegada més aquest tema amb total normalitat.

En el meu cas i en el de la resta de monitores de l’equip, doncs, penso que ens podem cenyir a mostrar-nos tal i com som, a tractar aquests temes des de la tendresa i el respecte i reflexionar juntes sobre la nostra forma d’organització, sobre els rols que prenem a vegades de forma inconscient i, en definitiva, pensar sobre allò que fem sense pensar. Tot això implica mil coses... Per una banda, penso que el llenguatge és molt important, perquè a partir d’ell construïm i comprenem els conceptes. Sovint me n’adono que les monitores som les primeres que quan veiem un nen i una nena agafats de la mà fem comentaris en veu baixa perquè ens fa gràcia la situació, i això no ho fem pas si veiem dos nens o si veiem dues nenes, per exemple. També me n’adono que a les joves els hi preguntem de seguida si tenen nòvia o nòvio en funció del seu gènere, i no acostumem a preguntar a una noia si té nòvia o a un noi si té nòvio. De la mateixa manera, sempre acostumem a treure aquest tema entre les més grans, sense pensar que potser no en volen, de parella. Sempre acostumem a fer comentaris sobre l’aspecte de les noies “què guapa que vas avui, que portes aquest vestit”, i en canvi dels nois no. I mil altres coses...

Però cuidar el llenguatge no ho és tot i és imprescindible que aquesta consciència vagi acompanyada d’una actitud en concordança i que reafirmi l’ideari que ens proposem a l’esplai. En el dia a dia, doncs, hem de gestionar un munt de conflictes relacionats directament amb el patriarcat. Puc posar un exemple d’una noia que ens va comentar que un dels seus companys de grup li deia “gorda”. Aquest tema és complicat de gestionar perquè, primer de tot, fa falta que ella, ell i la resta del grup entenguin que ser prim o ser gras és una característica física de la persona i el fet que una sigui positiva i l’altra negativa no és res més que una construcció social. Però això no ho és tot, perquè aquesta pressió estètica que es fa a les noies i a les dones és tan gran i la tenim tan interioritzada, que tan ella com la resta del grup, per molt que comprenguin que això és una simple construcció social, creuen de debò que ser “gorda” és negatiu. I també ho creiem les monitores.

En definitiva, és imprescindible que les monitores reflexionem sobre tots aquests temes per poder canviar realment la nostra manera de fer i de parlar, perquè moltes coses les tenim tan endins que ens és complicat mostrar-nos totalment coherents en els nostres actes.